miércoles, 5 de marzo de 2008

Vida ideal


He escrit un relat sobre quin seria per a mi un model de vida ideal (entre tants d'altres).

"Aquesta història comença un dia en què una persona plena d’autoestima i confiança en els recursos que és capaç de desplegar en cada moment present de la seva vida, decideix apartar-se de falses creences i creure més que mai en ella mateixa. És així com cada vegada té més força i inverteix el seu temps lliure fent allò que més li agrada: aprendre i gaudir de la vida. De tal manera, que supera unes proves d'accés a un lloc de treball fix ben remunerat. Aquesta persona se sent tan privilegiada que no para d’agrair un sol segon el fet de poder fer una cosa tan senzilla com portar a terme allò que més li plau durant la seva jornada laboral. A més, com que ha estat treballant fermament la potencialitat del pensament positiu i de la Llei de l’Atracció, ha atret a la seva experiència laboral un equip de treball genial amb qui treballar cada dia és un plaer i amb qui té l'oportunitat de superar diferents reptes, que la nodreixen i la gratifiquen.

Fora de la feina, ella continua sent feliç perquè té la millor parella del món: una persona a qui ella defineix com un àngel i amb qui té una excel·lent afinitat. Ells viuen la seva càlida experiència en una caseta al camp plena de silenci, d’harmonia i en contacte directe amb la natura.

Però és tanta la seva felicitat que, a més, ella s’envolta d’amistats sinceres que se l’aprecien molt i amb qui manté converses molt enriquidores i això li passa perquè l’autenticitat forma part de la seva vida de forma natural. És com si ella tingués un do per fer que la humanitat de les persones surti a l’exterior.
A la nostra amiga tothom sempre l’ajuda i atreu tota la informació que necessita per desenvolupar tots els seus talents i capacitats. Davant d’ella sempre s’estén un camí que li mostra les oportunitats més interessants i ella, l´únic que ha de fer és deixar-se portar. Aquest camí la condueix a sentir-se en benestar i plenament integrada en la seva població. L’organització d’activitats socials i de cooperació en la seva comunitat són habituals en la seva existència plena d’encontres, de sorpreses inesperades i de balls amb la vida tan plena que s’ha creat. A aquest ritme, no és d’estranyar que la nostra amiga aviat traspassi les fronteres més internacionals!. El seu objectiu és clar: viure cada dia amb més il·lusió, entusiasme i alegria que l’anterior i sentir-se més viva que mai!. La intensitat de la vida truca cada dia a la seva porta. "


Digueu-me, quin seria per a vosaltres el model de vida ideal?


He escrito un relato sobre cuál sería para mí un modelo de vida ideal (entre tantos otros).


"Esta historia comienza un día en que una persona llena de autoestima y confianza en los recursos que es capaz de desplegar en cada momento presente de su vida, decide apartarse de falsas creencias y creer más que nunca en sí misma. Es así como cada vez tiene más fuerza e invierte su tiempo libre haciendo lo que más le gusta: aprender y disfrutar de la vida. De tal manera, que supera unas pruebas de acceso a un puesto de trabajo fijo bien remunerado. Esta persona se siendo tan privilegiada que no para de agradecer un solo segundo el hecho de poder hacer algo tan sencillo como llevar a cabo lo que más le place durante su jornada laboral. Además, como ha estado trabajando firmemente la potencialidad del pensamiento positivo y de la Ley de la Atracción, ha atraído a su experiencia laboral un equipo de trabajo genial con quien trabajar cada día es un placer y con quien tiene la oportunidad de superar diferentes retos, que la nutren y la gratifican.

Fuera del trabajo, ella sigue siendo feliz porque tiene la mejor pareja del mundo: una persona a quien ella define como un ángel y con quien tiene una excelente afinidad. Ellos viven su cálida experiencia en una casa de campo llena de silencio, de armonía y en contacto directo con la naturaleza.

Pero es tanta su felicidad que, además, ella se rodea de amistades sinceras que se le aprecian mucho y con quien mantiene conversaciones muy enriquecedoras y eso le pasa porque la autenticidad forma parte de su vida de forma natural. Es como si ella tuviera un don para hacer que la humanidad de las personas salga al exterior.
En nuestra amiga todo el mundo siempre la ayuda y atrae toda la información que necesita para desarrollar todos sus talentos y capacidades. Ante ella siempre se extiende un camino que le muestra las oportunidades más interesantes y ella, lo único que tiene que hacer es dejarse llevar. Este camino le conduce a sentirse en bienestar y plenamente integrada en su población. La organización de actividades sociales y de cooperación en su comunidad son habituales en su existencia llena de encuentros, de sorpresas inesperadas y de bailes con la vida tan llena que se ha creado. A este ritmo, no es de extrañar que nuestra amiga pronto traspase las fronteras más internacionales!. Su objetivo es claro: vivir cada día con más ilusión, entusiasmo y alegría que el anterior y sentirse más viva que nunca!. La intensidad de la vida llama cada día a su puerta. "


Decidme, ¿cuál sería para vosotros el modelo de vida ideal?


25 comentarios:

Justy Walker dijo...

El modelo de vida ideal es aquél por el que sean cuales sean tus creencias, no haces daño a nadie, respetas a los demás y donde disfrutas cada día como si fuera no ya el último... sino el primero...

Besos

Striper dijo...

Bon dia, bé aquestes aconseguides ja son molt i molts l'envejaran,pero sila seva ambicio i las seves posibilitats li diuen que pot enar mes enlla doncs endevant.

Bonsaimusic dijo...

Para mi, el modelo de vida ideal es estar al lado de mi pareja. Y desde la libertad elegir seguir juntas.

Besos felices.

Gigi German dijo...

Mi niña,

Feliz dia internacional de la mujer, muchisimas bendiciones y todo lo mejor para ti.

Del escrito no dire mucho, he entendido muy poco por cuestiones del idioma, un beso.

:)

kjack dijo...

Contestando a tu invitación te digo que para mí gusto una forma de vida ideal sería más bien una 'vida retirada', al estilo de la del poema de Fray Luis de León cuando dice:

'¡Qué descansada vida / La que huye del mundanal ruido / Y sigue la escondida senda por donde han ido / Los pocos sabios que en el mundo han sido!'

Sería una vida simple, simplificada externamente también pero principalmente simplificada internamente o mentalmente. Se trataría, más que de conseguir cosas, de abandonar las cosas ya 'conseguidas' o acumuladas y que no me sirven para nada a la hora de la verdad. Sería olvidarme de preocupaciones y problemas y disfrutar de una mente feliz, un poco alejada del zumbido vano del mundo. Algo así.

Otra vez a viajar al olvido... dijo...

y si es el amor de verdad, hermoso!

Carme dijo...

Doncs la meva vida ideal s'assembla molt a la que descrius tu, només que no necessito projectar gaire enllà de cap frontera, millor dit gens. La meva feina, la meva família, la meva parella, els meus fills, els meus amics, amigues... això en el meu entorn ja m'és suficient.
No necessito més reconeixement que aquest.

Carme dijo...

La meva vida ideal s'assembla a la teva:

feina que m'agrada, família, parella, fills, mooooooolts amica i amigues, escriure, compartir els escrits, els amics virtuals dels blogs i ja està. Allò de passar frontetres sinternacionals per a mi no m'és necessari, gens necessari.

Jo Mateix dijo...

Gràcies per la teva visita. Sgur que et continuo visitant. La vida ideal, si existeix, potser sigui aquella amb la qual un o una no desentona perquè la gaudeix a mesura que se la fabrica.

Orbison dijo...

No sabria pas que dir-te, la veritat és que crec que la clau es gaudir al màxim dels que t'envolten i del que t'envolta. La felicitat és quelcom tant personal , que jo les respecto totes.
LLegin-t'he em fan ganes d'apuntar-me a estar al costat d'aquesta amiga.
Cuidat

Gigi German dijo...

Mi preciosa amiga, primero, espero que estes bien...

Debo decir que para mi una vida ideal, no es una vida perfecta, la perfección no existe, eso seria anormal.

Para mi, una vida ideal es aquella, donde uno es capaz de ser feliz, y aprender de cada circunstancia, rodeada de tu familia, de los que amas, y que tambien tiene sus momentos de soledad, con paz interior, rodeada de amor, de libertad...

Un beso,

Gigi

Eli dijo...

Hola!!!
Primer donar-te les gracies per visitar el meu blog, siguis benvinguda...
Despres... qui defineix la vida ideal? Això es molt relatiu!!! La vida ideal, es com nosaltres la desitgem...?
Be, la meva vida, per mi, ja es ideal, i no ambiciono res més... Això sí, ideal...seria... que la gent que ha marxat "injustament" a una altre vida..encara estès al meu costat..però això, crec que ara per ara, no pot ser..
Així que...
Ja sóc feliç amb el que tinc...
Fins aviat!

juan pedro dijo...

María Jesús, qué nombre más bello, es más, nombres que conforman parte de la Sagrada Familia, verdad???

María Jesús, he llegado hasta aquí, siguiendo el rastro que haz dejado en mi blog, gracias por tu comentarios, muchísimas gracias por visitar mi casa, http://bloghotpoint.blogspot.com, las puertas de ella, estarán siempre abiertas para cuando desees volver...

Un abrazo enorme desde Argentina.

juan pedro

Franziska dijo...

Empiezo por decirte que leído el texto en catalán no estoy segura de interpretarlo bien aunque la pregunta final parece que la he entendido y voy a contestarte.

Desde mi punto de vista, la vida ideal se puede llevar en cualquier sitio e incluso en cualquier circunstancia, si sabes aceptar lo que te ha tocado vivir. El paraíso no existe fuera de nosotros. Dentro de nosotros habita la gloria y el infierno y nuestra opción es lo único que puede salvarnos. Mis palabras hay que tomarlas sólo como son: una simple opinión.

Cristina A. Roch dijo...

Hola MªJesús:
Has entrat a comentar al meu blog A Momentos i quan he decidit tornar-te la visita, m'he trovat una grata sorpresa. El teu blog es Xulisim. I ademés tenim moltes coses en comu com l'edat, l'horoscop i la passio el somni d'escriure. Tinc un altre blog que penso que t'agradarà(es aquest amb al que t'escric el link)

Per a mi, la vida que defineixes també es la vida que de moment em sembla ideal, sent, pero una vida oberta a tot alló que pasi de nou.
Per cert, hi ha una professio que s'assembla bastant.... Els Coach.

M'alegro moltisim d'haver entrat aqui.

Petons i una abraçada.

Lula dijo...

Ufff
Tot això em sona a xinés.
Si em paro a pensar, jo mateixa podria dir que tinc una bona família, una bona feina, uns bons companys, uns bons amics....
Però.
Sempre hi ha un però.
Algú em va dir un cop que tinc el gen de la insatisfacció. Així que suposo que sigui quin sigui, no tinc un model de vida ideal.

Petons!

fada dijo...

Vaja, el primer cop que entro en el teu bloc i ja em dones feina:) El que és ideal és tocar peus a terra i ser feliç amb el ets i amb el que tens, ni que no sempre som capaços de fer-ho.
Suposo que si anheléssim un altre tipus de vida i l'arribéssim a aconseguir, automàticament enyoraríem coses de la vida anterior i començaríem a voler-ne de noves.
De tota manera, somiar sempre és bonic si no ens causa infelicitat.

Petons

romanidemata dijo...

doncs m'ho poses difícil, perquè com que només en tinc una, l'haig de viure i la realitat la trampejo cada dia a mesuro que la visc,idees, ideals... doncs equilibri entre el què fer per tenir una vida digne i el poder tenir temps per gaudir-la.
Que l'estructura de poder no estigui en mans de pocs i es pugui gestionar en mans de molts. Que el creixement econòmic no estigui al servei del enriquiment sinó en inversió en coneixement i fer la vida més senzilla, sense tanta opulència i malbaratament de recursos... l'arrel de tot els conflictes. El respecte per les persones i els pobles i les seves pròpies decisions...sense imposicions.

Salut

ah! gràcies per la visita, molt bona tarda.

RUSKIS dijo...

Merci per la teva visita al meu blog, i per el teu comentari... el teu blog també está molt bé i sembla que coincidim força amb moltes cosetes...

Per mi la vida ideal, es no perdre de vista que les coses sensilles són les que ens fan felicços i no els grans objectius, jo sóc feliç en ben poca cosa, que paradoxalment són grans coses, tenir uns minuts per mi al matí i també al vespre, poder escoltar els ocells, que la meva feina ajudi a les persones sempre em satisfá, contemplar els arbres i les flors, i olorar els aromes de les plantes, acaronar als animals i contemplarlos, abraçar als meus amics i familiars de tant en tant, no oblidar mai de mirar el cel de nit i contemplar els estels i la lluna, sentir l´escalforeta del sol sobre del meu rostre, fer i compartir una torradeta amb all i oli d´oliva amb les persones que més estimo, i pendre un got de vi. Fer-la petar amb les persones que aprecio... Cuan tinc un problema i sembla que no hi ha solució, deixar-ho corre i intentar no amoinar-si massa per tot seguit descobrir que apareix la solució com baixada del cel... hahahahaha

Un peto i molta sensillesa feliç.

Afisionada dijo...

gracies per visitarme, jo no tinc ideal de vida, visc el dia a dia sense plantejarme res, em pasaré pel teu blog, b7s

Sense fer soroll dijo...

Em deixes sense paraules... Jo voldria superar això que no em deixa tirar endavant, que m'agafi de la mà una persona que ho sàpiga tot de mi i malgrat això m'estimi per ser com sóc... ara a somiar!

P-CFACSBC2V dijo...

Gràcies per visitar el meu blog! T'ha sortit un escrit força optimista (sí, és clar, parlaves de "vida ideal"). Tant de bo que la vida real se t'hi assembli molt.

XeXu dijo...

Si hi ha algú que té una vida així, la felicito. Crec que no es pot aspirar a massa més, però en tot cas, jo canviaria la caseta del camp per un bon pis a la ciutat. Coses de ser molt urbanita. La caseta al camp podria ser una segona residència.

Anna,la Fdez.O. dijo...

Primer de tot , gràcies per la teva primera visita a la meva galeria d'art !!!

I , al respecte de la teva pregunta, la meva vida ideal si l'haguès pogut elegir , de segur, que no seria com està succeint , però ..., com dic jo mateixa al meu perfil, gaudeixo plenament de tot el que faig i això fa que em sentir feliç , dia a dia !!! :-)

I , Maria Jesus, tu també tens un talent innat , en el teu cas, per a l'escriptura !!! També per a tu, felicitats !!!.

Franziska dijo...

pakkfaaPara mí la vida ideal sería la de Jane Goodall; la de Marguerite Barankitse -una maestra africana que ha salvado la vida a miles de huerfanos-; Wangari Maathai, la activista y ecologista keniata, a cuyo impulso se han plantado millones de árboles; Evaristo valle, un pintor asturiano cuya pintura me entusiasma; Vandana Shiva, una mujer que en defensa de su gente se atrevió a enfrentarse (siempre con la verdad por delante) al mismísimo Banco Mundial, a su propio gobierno y a las multinacionales como Coca Cola, Pe psi, Monsanto y otras.

Y me quedan otras muchas como la de la fotógrafa Ruth Bernhard, etc., etc.

Sin embargo, mi vida se está gastando poco a poco en cosas personales. ¿Quién se acordará de mi cuando me haya ido?

Verás que admiro a los que crean y a los que luchan toda su vida por un ideal.